Raine Koskima, professor de la Universitat de Jyväskylä i investigador del grup de investigació Hermeneia (UOC) analitza la obra de Joyce, la qual és pot llegir de diferents maneres:
D'entrada per els camins per defecte,
aixi després de llegir la primera pàgina, polsant el botó intro
s'obrira automàticament la pàgina següent, com si es llegís un
llibre imprès.
Algunes paraules o
frases del text funcionen com ancoratges hipertextuals, al fer clic
amb el ratolí sobre les paraules que tenen ancoratges, i que Joyce
no assenyala de manera visible, (normalment de color blau i
subratllades), ens portarà a una nova pàgina.
També és pot
obrir una finestra que té un llista de tots els enllaços que porten
fora d'aquella pàgina de text, i que poden estar interconnectats
entre ells formant una “senda”.
Per llegir
s'utilitzen habitualment els tres mètodes a la vegada. També
utilitza de manera molt efectiva enllaços condicionals.
El tema de l'obra:
El personatge
principal ha presenciat un accident automobilístic, mentre conduïa
cap a la feina aquell matí. Ha vist per un instant que les dues
víctimes, possiblement mortes, podrien ser la seva ex-dona i el seu
propi fill. Durant tot el text, intenta esbrinar la veritat, però no
ho aconsegueix. És al nivell més profund de la estructura
hipertextual on hi ha una pàgina “White Afternoon” on es revela
tota la veritat.
