ERA DE LA INFORMACIÓ

Manuel Castells (1942)

"En un món com aquest de canvi incontrolat i confús, la gent tendeix a reagrupar-se al voltant d'identitats primàries: religiosa, ètnica, territorial, nacional. El fonamentalisme religiós, cristià, islàmic, jueu, hindú i fins i tot budista, és probablement la força més formidable de seguretat personal i mobilització col·lectiva. En un món de flux globals de riquesa, poder i imatges, la recerca de la identitat, col·lectiva o individual, esdevé la font fonamental de significat social. La identitat està esdevenint la principal, i de vegades única, font de significat en un període històric caracteritzat per una àmplia desestructuració de les organitzacions, deslegitimació de les institucions, desaparició dels principals moviments socials i expressions culturals efímeres. És cada cop més habitual que la gent no organitzi el seu significat al voltant del que fa, sinó pel que és o creu ser. Alhora, les xarxes globals d'intercanvis instrumentals connecten o desconnecten de forma selectiva individus, grups, regions i fins i tot països segons la seva importància per a complir els objectius processats en la xarxa.

Apareix, doncs, una dicotomia o divisió entre l'instrumentalisme abstracte i universal i les identitats particularistes d'arrels històriques. Les nostres societats s'estructuren cada cop més en una distància creixent entre globalització i identitat, entre la xarxa i el jo." 

 

Castells considera que, per exemple el fonamentalisme islàmic no és un moviment tradicionalista sinó que és essencialment una identitat contemporània que sembla relacionar-se amb la crisi de les societats tradicionals i el fracàs de l'estat-nació, així la identitat islàmica és (re)construïda pels islamistes en oposició al capitalisme, al socialisme i al nacionalisme que considera ideologies fracassades de l'ordre postcolonial.

ARMAND MATTELART

Considera que el procés de producció dels coneixements està atrapat en una dinàmica que fixa una escala de prioritats en funció del augment de la competitivitat de les empreses.

Per Mattelart, nocions com "Societat de la informació" o "Societat del Coneixement" no són innocents, la retòrica de la innovació digital serveix de coartada per a restaurar visions neo-imperialistes i etnocèntriques de la reestructuració del ordre mundial, i considera que seria millor anomenar-la "Societat dels sabers per a tots i per tots".

Em semblen interessants algunes de les idees exposades per  Mattelart sobre la societat de la informació durant una entrevista a Le monde Interactiff, el 28 març 2001

"... se nos propone para implantar la llamada sociedad de la información, que nos presentan como si aportara más democracia, más prosperidad, etc. Es importante comprender que la noción de sociedad de la información que se ha popularizado se refiere a un proyecto concreto que, a mi juicio, no beneficia a la mayoría, sino que está construido, precisamente, sobre el mito de que va a beneficiar a la gran mayoría. Es una creencia que, desde sus comienzos, ha acompañado a las tecnologías de comunicación a distancia."
... 

"La sociedad global de la información se ha convertido en un reto geopolítico, y el discurso que la envuelve es una doctrina sobre las nuevas formas de hegemonía. Esta doctrina arraiga en los Estados Unidos hacia finales de los años sesenta, con la «revolución tecnotrónica» de Zbigniew Brzezinski. Desde entonces, la hegemonía mundial pasa por las tecnologías tecnotrónicas y se manifiesta a través de una triple revolución: diplomática, militar y gerencial. La revolución en los asuntos diplomáticos es la aparición de la idea de soft power. Se pasa de la diplomacia de los cañones a la diplomacia de las redes para reorientar al mundo en función de lo que se llama la democracia de mercado. De ahí el mito de la guerra ideal e idealista de la información, tal como se llevó a cabo en el Golfo y en Kosovo.

La información se convierte en el elemento fundamental de la hegemonía mediante las tecnologías de recogida de información e inteligencia. Es la ciberguerra cuya finalidad es la de conseguir que cuantas más sociedades basculen en la, democracia de mercado mejor. Así, el plan Echelon demuestra que la evolución del mercado global implica un sistema de inteligencia global, de captación de informaciones para poder competir con los rivales y anticipar las estrategias de las grandes organizaciones de la sociedad civil. Desde 1998, por cierto, el Pentágono habla de Netwar para referirse a la utilización de la red por los neozapatistas de Chiapas.
La tercera revolución,gerencial, quizás sea la más importante en el plano de la legitimación de la sociedad global de la información. Puede resumirse con una expresión que emplea a menudo Bill Gates: «el capitalismo libre de fricciones». Es decir, que dentro de la información se disuelven todas las tensiones del mundo. El núcleo de la sociedad global de la información toma cuerpo a partir de una reorganización gerencial del mundo: la libertad de expresión comercial condiciona la libertad de expresión de los ciudadanos"